Un cop més escric sobre un bon amic que ja no és entre nosaltres: l´Ignasi Batlle, al cel sia.
Amb l´Ignasi Batlle, i malgrat la nostra diferència d´edat, sempre vam tenir el que en anglès en diuen feeling, que no és cap altra cosa que allò que fa que dues persones tinguin una relació molt positiva, sense haver d’explicitar res en concret. Així em sentia amb l´Ignasi i entenc que a ell li passava el mateix amb mi, no en va l´Ignasi ja era amic dels meus pares.
Tinc prou seny i coneixement per veure que els volums empresarials de què es va encarregar professionalment l´Ignasi, no tenen res a veure amb la meva vida empresarial i professional, molt mes humil i simple la meva trajectòria. Però un empresari és el que és, sigui petit, mitjà o gran, perquè els principis fonamentals sempre són els mateixos.
No cal que expliqui fins a quin punt conec l’empresa Oliver Batlle, i les altres empreses del grup, és innecessari, perquè els fets i la situació d’èxit empresarial parlen per si mateixes. Parlem, doncs, de l´Ignasi, tant pel que fa a l’àmbit empresarial com al personal, parlem del que he conegut d´ell.
Badalona és una ciutat que ha perdut teixit social, i molt especialment en l’àmbit empresarial. Més enllà de la Federació d´Empresaris de Badalona, no hi ha res que aglutini l´anomenat teixit economicoempresarial. Fa anys que un senyal d’èxit empresarial i econòmic consisteix en el fet que l´empresari o professional liberal Badaloní i d’èxit, se’n va a viure fora de Badalona, a la part alta de Barcelona o al Maresme. Els podria comptar amb els dits d´una mà els que han mantingut la seva residència a la nostra ciutat. Tanmateix, no ha estat el cas de l´Ignasi, el qual sempre hi va viure. I no sols hi vivia, sinó que exercia de badaloní perquè sempre estava atent a allò que hi passava. No sols em refereixo al Club Joventut Badalona i al Club de Futbol Badalona, amb els quals col·laborava, sinó que també formava part de totes les institucions badalonines que us pugueu imaginar. Totes sempre havien trobat – o més ben dit, havíem trobat- el suport de l´Ignasi, un suport tant moral com econòmic, l´altre aspecte que tant necessiten les associacions de Badalona. I tot amb la discreció més absoluta.
Va ser molt amic dels seus amics, (no dubto que ningú a qui ell hagués considerat amic no hagués trobat una opinió o un consell sincer de l´Ignasi). Ho feia de manera natural, i calia acceptar la sinceritat de les seves opinions. No ho feia per quedar bé, deia les coses pel seu nom i no es perdia en discursos buits que ara estan tant de moda, (sembla que parlar molt i no dir res envaeix les relacions entre les persones). En canvi, l´Ignasi, si deia una cosa, la complia; tenia en gran estima la seva paraula i per això no tolerava malentesos o interpretacions malicioses d´algun comentari que ell hagués fet i a algú li hagués semblat inadequat.
Si em demanéssiu com definiria l´Ignasi Batlle com a empresari, em calen tres paraules: eficiència, solidesa i permanència, els tres pilars bàsics d´un bon empresari i que sempre donen peu a una bona empresa.
I en l’àmbit personal, estic orgullós d’haver estat el seu amic. Tot el respecte que li tenim els que hem gaudit de la seva amistat és perquè sens dubte era mereixedor digne d´aquest respecte sincer. Soc conscient, que amb l´Ignasi he tingut un amic sòlid, de la mateixa manera que considero que ell també el va tenir amb mi.
Era tot un senyor de Badalona, i el trobarem a faltar; conec que la família ha plorat, i molt, la seva pèrdua. A ells els diria que únicament el pas del temps i el record de la persona estimada, faran suportable la seva absència; als amics que tenia i entre els quals m´incloc, els diria que segurament ell voldria que el recordéssim pel seu tarannà positiu i altruista, i que no ens entristíssim quan parlem d´ell, ans el contrari, que quan ens referim a ell, tinguem més cabuda per a l´alegria que no pas per a la tristesa.
Descansa en pau, amic Ignasi.
Joan Walter Fibla
(Article publicat al Badalona 2000)
